Les olles crec que són els estris més comuns que es poden trobar a les cuines d'abans. Ni ha de molt tipus.... més altes, més baixes, més botarudes, grosses, petites....
Les olles les utilitzo per fer moltes coses... per exemple, per fer unes llenties, o uns cigrons o mongetes... aprofito l'escalfor residual del forn i ho deixo tota la nit a coure. A l'endemà surt una olla de menjar absolutament boníssima.... la carn es desfà a la boca....
Si teniu un forn de llenya i voleu provar-ho, el que també surt molt i molt bé és l'escudella i carn d'olla. A casa ho posem tot en fret, tota la nit.... i al matí següent ja està a punt. Només quedarà colar el caldo i afegir-hi la pasta o l'arrós i fideus.... o el que volgueu, i coure-ho al foc.
Aquesta és una foto d'alguna de les que faig servir a casa... també al forn:
Aquestes que us mostro ja tenen més anys, no se quans.... peró molts.
És curiosa aquesta, que també surt a la foto de dalt.... Li haurien fet la creu expressament per santificar el menjar ???
Aquesta és una mica més xata, llàstima que tingui un cop... peró es bonica.
Aquesta crec que és la més antiga de totes, la trobo amb un encant especial.
I... parlant d'aquesta última, i la reutilització de la terrissa.... mireu en què es va convertir aquest olla.... En una pardalera, o sigui, en un niu artificial on hi niaven els ocells. Estava penjada en una casa antiga fent aquesta funció.
Et felicito per aquestes meravelloses fotos i els teus encertats comentaris. En referència al tupí amb bec del que demanes procedència estic quasi segur que és de la Vall d'Uixó (Castelló). Comprova si t'el cul ratllat amb cercles concèntrics. Salut
ResponderEliminarARV