Quan vaig veure per primera vegada un forn de llenya en ple funcionament, em vaig quedar fascinat. El pensar com els meus avis podien fer servir aquell artilugi m'emocionava. De fet, els forns de llenya s'han fet servir des de temps molt i molt reculats. Sembla ser que els primers forns coneguts es troben a l'Europa central i daten del Neolític, es feien servir pous amb caliu, i el menjar s'embolicava amb fulles, després es cobria de terra (aixó encara es fa a algunes parts del món)
El forn de ceràmica, que seria més o menys com els que tenim ara, ja es feien servir 3000 anys abans de Crist.
Si ens fixem en les cases de pagès antigues, quasi totes tenien el seu forn de llenya en el que de manera periòdica hi feien el pa.... (val a dir que no hi havia la fleca per anar a comprar el pa).
Poder reviure aquesta experiència és quelcom que no em deixava indiferent. Podria arribar a aconseguir-ho?
El tema és que el temps anava passant... però no trobava el moment ni el lloc per fer-ho.
Al final vaig decidir-me. Faria un forn de 90 cm. de diàmetre interior (que era el màxim que em podia permetre per l'espai que tenia) però compraria una cúpula refractària prefabricada, així m'estalviaria fer-la amb massisos o totxos refractaris, que és una feinada.
Aquesta és la foto de la primera fase, la cúpula posada sobre la seva base:
Aquesta cúpula s'ha d'aillar bé, que no marxi l'escalfor (encara que és refractària i guarda molt l'escalfor, no és massa gruixuda)
La millor manera de fer-ho és fer una mena d'adob amb argila i palla i posar-la al voltant. (també si pot posar a continuació una capa de llana mineral, tipus llana de roca o fibra de vidre). A continuació es van pujant les parets amb els massisos que veieu a la foto, i abans d'arribar a dalt, acabar-ho d'omplir de sorra.
Aquí es pot veure com la cosa va agafant forma:
Un altre tema és el de la sortida de fums. La gran majoria d'aquests forns prefabricats tenen una sortida de fums entre la cúpula i la porta d'accés. Això està molt bé, ja que ens evitem que surti fum per la part de la porta i és més net,... però hem de tenir en compte que qualsevol obertura que hi hagi al forn, és un lloc pel que poden escapar-se les calories, encara que tingui una clau de pas per tancar-la. Com que jo l'he fet a l'exterior i no em molesta massa si el fum surt per la part posterior, el que he fet ha sigut una campana per sobre de la porta d'accés amb una sortida de fums, o sigui, quan s'encén el forn, que és quan fa més fum, aquest surt sempre per la porta (que deixo una mica oberta) i surt per la campana... no tot, la majoria de les vegades no l'enguleix tot, però tampoc és massa important, després ho guanyarem amb l'escalfor que retén.
Aquí es pot veure una foto amb la campana instal.lada:
Pensem que només surt fum quan s'està cremant la llenya, quan només hi ha caliu, ja no en fa gens.
Bé aquesta és la història del naixament del meu forn.... ara ve el que és bó....
Hola, molt interessant el post. Estic buscant informació sobre el funcionament del forma de llenya tradicionals a les antigues masies. Saps on puc trobar informació? Moltes gracies
ResponderEliminarBona nit, Ferran.
ResponderEliminarNo conec cap informació escrita sobre el tema.
De fet el funcionament d'aquests forns és molt senzilla... A més aprofitaven la mateixa campana de les llars de foc, que eren molt grans i els forns es feien a la mateixa llar de foc.