A aquest blog es podran veure coses que es poden fer amb un petit forn de llenya... i també alguns dels atuells de terrissa que es feien servir en temps passats.
Si una cosa recordo de casa dels meus avis era la gran quantitat de terrissa decorada que hi havia. De fet era una cosa natural a moltes cases de pagès. Recordo molts de vols, o escudelles, plats i altres estris amb una decoració molt senzilla, normalment eren colors marrons, vermells, grocs i verds que s'anaven combinant. Molt d'aquests estris eren fabricats a La Bisbal, però també s'havien fet a altres zones, altres pobles de l'Empordà, la Garrotxa o fins i tot en èpoques reculades, a Girona mateix. A Girona, al segle XVIII i havia un carrer que s'havia conegut com el carrer dels plats, degut a la seva producció de terrissa decorada; era el carrer Canaders. Encara avui dia, si anem a passejar per La Bisbal, veurem moltes similituds amb aquelles peces que es feien servir antigament. Aquestes són unes peces relativament modernes de ceràmica catalana, fetes a La Bisbal; tot i que ja tenen els seus anys.
La veritat és que sóc una persona que sempre em fixo amb el que hi ha a terra, i al qui li interessi una mica el tema de la terrissa i la ceràmica, segur que s'haurà fixat amb la gran quantitat de bocins que hi ha pel voltant de les cases de pagès enrunades. Poder reconstruïr una peça d'aquestes no hi ha cap mena de dubte que ha de ser un plaer. Aquí us mostro diferents bocins de terrissa catalana recollits al voltant de cases antigues, moltes d'elles enrunades, i el que haguessin pogut ser.
Aquest és un tall de plat, dels que segurament s'havien fet a Girona al S. XVIII.
I aquí tal com eren aquests plats.
Això són unes potes d'ocell, d'un conquet, o escudella, també de terrissa catalana, amb tota probabilitat, fet a Girona al S.XVIII.
I aquí com era la peça entera.
Us poso també un parell de gibrellets de terrissa decorada, segurament fets a La Bisbal.
Els barrals han estat molt relacionats amb el mon del vi o de l'oli. D'aquí que fos un estri molt extès a l'Empordà i d'altres comarques gironines on el cultiu de l'olivera i la vinya és molt comú. Ni ha de moltes mides, des de molt petits, el quals servien per portar l'oli o el vi al camp, o al bosc... ; fins a barrals de mides grans, aquest moltes vegades tenen un forat a la part inferior on s'hi posava una aixeta. Aquests servien per magatzemar l'oli o el vi, fins i tot el vinagre, a les cases. Aquí en podeu veure uns exemples. Aquest parell són barrals de terrissa negra fets a Quart.
Aquest és un barral, també de terrissa negra, de mida gran. Fet a Quart i amb un forat de sortida a la part inferior, on s'hi solia posar una aixeta per anar treguent el que s'hi posava al seu interior.
Aquest tres són barrals fets a Girona al S. XVIII. Trobo que són peces amb un encant especial:
Si haguéssim de pensar en una peça de terrissa comuna a quasi, si no totes, les cases de pagès, segur que entre elles hi hauria els càntirs. Els càntirs són com una màquina de refredar l'aigua... i en els temps que no hi havien neveres, era prou important que l'aigua que es tregués del pou o la font es pogués mantenir fresca per poder veure-la. És pel fet que els càntirs transpirin que l'aigua del seu interior es refreda. N'hi ha de vàries formes, segons pel que es volguessin fer servir. Us poso unes fotos dels que corren per casa. Aquests primers són de La Bisbal, de terrissa negra:
Aquest parell també són de La Bisbal, però una mica més antics:
Aquests tres són fets a Quart, també de terrissa negra.
Ara bé, a part dels càntirs de terrisa sense esmaltar, que són els que realment refreden l'aigua, també n'hi ha d'esmaltats, com aquest de La Bisbal, però com comentava abans, aquesta mena de càntirs no tenen les mateixes propietats tèrmiques que els que no són esmaltats ja que aquests no permeten que l'aigua transpui i es refredi.
No hi ha cap mena de dubte que el vi ha sigut un producte d'àmplia difusió a la nostra zona, un producte bàsic que s'ha utilitzat des de temps immemorials. És degut a això que molts dels estris de terrissa han estat relacionats amb la utilització d'aquest producte. Uns dels estris coneguts han sigut els mallals. El mallal era una mesura de capacitat per a líquids, especialment pel vi.... tot i que també s'hi havia mesurat l'oli... un altre producte bàsic de primera necessitat. En principi és un estri típic de Girona. L'origen d'aquesta paraula sembla ser que ve de "malla" que era una moneda del valor de mig diner (també anomenat òbol). Podria haver sigut que la quantitat que es pogués comprar amb aquest valor fos la cabuda del mallal. Bàsicament hi havia tres peces de terrissa per mesurar el vi; el mallal, el mig mallal i el mitjot. El mallal equivalia a 16 porrons... el que vol dir 15,480 l El mig mallal... a la meitat, 8 porrons ... 7,74 l. El mitjot, un quart del mallal ... 4 porrons, o 3,87 l. Són peces molt interessants a la vegada que boniques. Us poso unes fotos per veure-ho, en aquest cas són peces fetes a Quart, de terrissa negra:
Un altre estri estretament relacionat amb el mon del vi es la tramostera. El mot TRAMOSTERA ve de TRAMOSTAR (tra - most), que voldria dir "trafegar el most".... o sigui passar el most d'un lloc a l'altre.... en aquest cas, del cub a les botes. També trobo que és una peça molt interessant i que ens parla molt dels nostres abans passats. Aquesta foto que us poso és d'una tramostera de terrissa negra, també obrada a Quart, una peça molt bonica.
A casa dels meus avis sempre se'ls havia dit ansats.... i té la seva lògica. Són com una mena d'olletes amb una sola nansa. Sembla ser que a part d'anar directament al foc, també s'utilitzaven per escalfar el menjar o fins i tot només aigua, acostant-los al foc, així no rebien la calor per la part inferior sino pel costat. N'hi ha de molts tipus. Aquests primers són fets a Quart i són de terrissa negra:
Aquest següent no en tinc ni idea de quina zona és, peró el trobo molt bonic.... si algú que llegeixi això ho sap, li agrairia que em digués d'on pot provenir.
Aquest següent ha de ser de la part de les Guilleries, té el llavi una mica trencat, però té el seu encant.
És veritat que potser les gerres no tenen massa a veure amb el fet de cuinar... però si estan estretament relacionades amb el menjar. Durant molt de temps s'han utilitzat, entre altres coses, per conservar els aliments... com olives, bitxos... o també greix, salar-hi ossos... carn... .Sense cap mena de dubte era quelcom normal en temps passats. Us poso unes fotos d'alguna d'aquestes gerres, en moltes s'hi pot veure el treball que ha fet la sal en la terrissa.... és el fet que estiguin picades.
D'aquest tipus en diuen Gerres de mel. Segurament degut a que principalment s'hi devia guardar la mel... però en aquest cas, crec que s'hi devia haver salat algun tipus d'aliment, ja que també sembla voler-s'hi veure el picat degut a la sal.... La trobo una peça especialment bonica.
Totses aquestes gerres que he posat són fetes a Quart, una localitat on la terrissa negra va tenir un pes important durant molt temps.
Les olles crec que són els estris més comuns que es poden trobar a les cuines d'abans. Ni ha de molt tipus.... més altes, més baixes, més botarudes, grosses, petites.... Les olles les utilitzo per fer moltes coses... per exemple, per fer unes llenties, o uns cigrons o mongetes... aprofito l'escalfor residual del forn i ho deixo tota la nit a coure. A l'endemà surt una olla de menjar absolutament boníssima.... la carn es desfà a la boca.... Si teniu un forn de llenya i voleu provar-ho, el que també surt molt i molt bé és l'escudella i carn d'olla. A casa ho posem tot en fret, tota la nit.... i al matí següent ja està a punt. Només quedarà colar el caldo i afegir-hi la pasta o l'arrós i fideus.... o el que volgueu, i coure-ho al foc. Aquesta és una foto d'alguna de les que faig servir a casa... també al forn:
Aquestes que us mostro ja tenen més anys, no se quans.... peró molts.
És curiosa aquesta, que també surt a la foto de dalt.... Li haurien fet la creu expressament per santificar el menjar ???
Aquesta és una mica més xata, llàstima que tingui un cop... peró es bonica.
Aquesta crec que és la més antiga de totes, la trobo amb un encant especial.
I... parlant d'aquesta última, i la reutilització de la terrissa.... mireu en què es va convertir aquest olla.... En una pardalera, o sigui, en un niu artificial on hi niaven els ocells. Estava penjada en una casa antiga fent aquesta funció.