A aquest blog es podran veure coses que es poden fer amb un petit forn de llenya... i també alguns dels atuells de terrissa que es feien servir en temps passats.
Bé... un des reptes que tenia era fer un quart de xai de llet al forn. El que per la zona d'Aranda de Duero en diuen LECHAZO AL HORNO.
El primer que haurem de fer és preparar en una olla a part el suc que hi posarem. En aquest cas jo hi poso aigua, mitja llimona talada en quatre parts espremuda amb la mà, uns grans de pebre negre i una miqueta de safrà. Tot això ho deixarem bullir una estona i ho reservarem.
Quan el forn estigui a uns 250 graus hi posarem la plata amb el xai i una mica d'aquest suc que hem fet, i ho deixarem més o menys uns 45 minuts; al cap d'aquest temps ho treurem, li donarem la volta i mirarem que no li falti líquid, seria bó posar-ni una mica més... li deixarem més o menys tres quarts d'hora més. A continuació el tornarem a treure i si fa falta li posarem més caldo del que hem fet i si veiem que té molt de greix, n'hi treurem una mica. Finalment farem la mateixa operació mitja hora més.
A la meitat de l'operació hi poso una mica de salt, però és al final, quan trinxem la carn que s'hi acaba de posar la sal.
Aniria bé que l'última estona que estés al forn, ho fes per la part de fora, perque quedi rosseta, peró no seca.
Al principi potser no ens queda bé del tot... però l'experiència s'agafa amb el temps.
Us poso unes fotos del procés. Que vagi de gust....
Cuinar al forn de llenya no és tan complicat com pot semblar. Més o menys és com ho faríem amb un forn convencional.
Ara us explicaré com fer unes galtes de porc rostides.
És realment senzill. Ho posarem tot en fred i deixarem que el forn faci la resta.
Agafem una cassola i posem un raig d'oli, les galtes salpebrades, un tomàquet partit pel mig, una cabeça d'alls, una ceba pelada, una pastanaga, un parell de fulles de llor, una branqueta de romaní i una de farigola; ara hi posarem un raig de vi blanc.
Quan el forn estigui a una temperatura d'uns 250 graus, hi posarem la cassola i la deixarem més o menys tres quarts d'hora, després les girarem i les deixarem tres quarts d'hora més.... veurem com van quedant... en principi amb mitja hora més per cada costat haurien de quedar ben cuites. Hem de mirar sobre tot que la cassola no es quedi sense suc.... si fos necessari hi afegiríem una mica d'aigua.
Si creiem que no han quedat prou daurades, sempre podem posar una mica de llenya petita i deixar la cassola al costat del foc, en pocs minuts quedarà espectacular.
Bé.... ha arribat l'hora de provar com funciona la cosa. Ho farem amb un tall de costelló (una cosa senzilla)
És realment fàcil de fer.
Agarfem el costelló, li posem sal i pebre i el posem en una plata amb una mica d'aigua, també hi podem posar alguna herba aromàtica, hi queda molt bé la farigola o el romaní. (és importantíssim que qualsevol cosa que fem al forn no quedi sense líquid ja que es sucarrimaria)
Esperem que el forn estigui a punt. Quan ja no fa foc, apartem el caliu cap a un cantó i esperem a que baixi la temperatura (que ha pujat fins a més de 400 graus) quan està a uns 250 graus, posem la plata amb la carn. Esperem més o menys uns 45 minuts (la peça era força gran) després li donem la volta i mirem que no li falti aigua; esperem uns 30 minut més. Li tornem a donar la volta perquè es torri d'un cantó (seran uns 30 minuts) i després de l'altre.... el resultat ha sigut fantàstic.
Per fer la primera encesa de forn haurem d'esperar uns dies. Primer l'encendrem suaument... que s'hi vagi acostumant....
Al cap d'uns dies, el tornarem a encendre... ara ja li podem donar més temperatura, però tampoc molta estona.
A partir d'ara ja el podrem encendre normalment. ... tal com encenem una llar de foc, primer amb llenya petita i després li posarem llenya més gran.
Quan estarà a punt per coure? Doncs quan la cúpula es posi de color blanc. Això pot passar al cap d'un parell d'hores, aproximadament. Ara bé, jo aconsello encendre el forn una estona abans i que poc a poc vagi agafant temperatura, després el carrego bé de llenya i espero que estigui a punt. Aquest procés pot portar unes cinc hores... peró val la pena. Si l'encenem ràpidament, també perdrà la temperatura ràpidament. Necessitem que ens aguanti la temperatura el més temps possible.
Us poso unes fotos de com comença a encendre i com va agafant el color blanquinós, el que vol dir que la cosa ja comença a estar a punt.
Feia temps que em voltava pel cap fer un forn de llenya a casa. Peró... com el faria? .... Tindria prou espai?... El faria servir?... Aquestes i d'altres eren decisions que havia de prendre, i no eren fàcils del tot.
Vaig preguntar a gent que en tenia.... vaig mirar per internet.... Quines mides hauria de fer?.... El compraria prefabricat o l'aniria fent jo mateix?...
Finalment vaig decidir comprar només una cúpula refractària prefabricada, tota la resta ho faria jo mateix... (amb ajuda, clar...)
Us aconsello que si algun dia decidiu posar un forn de llenya a casa vostra, no poseu una mida petita, ja que es refreda més ràpidament, no guarda l'escalfor, que és el que interessa. Jo vaig posar-hi una cúpula que de mida interior fa 90 cm (no hi cabia res més gran). Després la vaig cobrir amb fang i palla i li vaig fer una carcassa de totxos massisos.... al final va quedar prou bé.
Una altra decisió que vaig haver de prendre és com faria la sortida de fums. La gran majoria de forns de llenya domèstics que es fan, porten una sortida de fums entre la cúpula i la porta. Això està molt bé, ja que així no fa gaire fum,.... peró encara que a aquesta sortida hi hagi una clau per tallar el tiratge, sempre és un lloc per on es pot escapar l'escalfor, així que vaig optar per no fer-ho així... Vaig posar una campana a la porta, amb un tub a l'exterior, d'aquesta manera tot el fum que es produeix a l'encendre el forn, surt per davant (penseu que no tot l'agafa la campana... peró com el tinc a la terrassa, això tampoc és tant greu)
