MODIFICACIÓ DEL FORN PER MILLORAR EL PA

Feia uns dies que li donava voltes al cap per veure com podria modificar la base del forn. ... per què??

Bé, no se si algú s'hi ha trobat alguna vegada, però resulta que alhora de fer pa amb el forn de llenya d'aquests que venen prefabricats amb terra refractària, sempre, vulguis o no, queda una mica de sorreta a la base del pa, i encara que el respallis ben respallat, no li acabes de treure (encara que freguis bé el terra abans de posar-ho a coure) . Això resulta una mica empipador si li acabes de fer una mossegada...

Què hi podríem fer?.... Vaig pensar en posar-hi una base de basalt.

Em vàren dir que això restaria capacitat calorífica al forn i per tant l'escalfor es perdria més aviat, però ja hi he fet vàries proves i sembla que funciona. La temperatura no només es manté, sino que fins i tot, crec que es conserva més.

El que he fet ha sigut una base de pedra de basalt (de la de la nostra terra... la xinesa no funciona) de 3 cm de gruix. .. Què he aconseguit amb això?... dues coses; en primer lloc no queda cap pedreta al pa... i per altra banda el pa em queda molt més torrat de la base.

Aquesta és una foto de la base del forn... no se si es veu gaire:

Aquí el forn treballat a tot drap:

Encara que en un altre apartat he parlat de la  elaboració del pa  cuit amb el forn de llenya , a continuació explicaré algun detall que pot ser útil.

El que em va molt bé per deixar reposar la massa són aquests recipients de plàstic, ja que quan hi tens la mà trencada, veus quan ha llevat prou; saps fins on han de crèixer; aquí n'hi ha per fer quatre pans de mig (quan la massa arriba a dalt ja està a punt). A partir d'aquí queda fer les boles i posar-les a reposar, entre una hora i dues.

Per deixar reposar les boles de la massa, també fem servir uns conquets, això també serveix per veure quan estan al punt d'enfornar. Es veu pel que han crescut.

A la primera foto es veu com són a l'inici.... a la segona ja estan a punt d'enfornar (aquí hi ha quatre pans de mig de blat i un de blat de moro):

Ara ja toca enfornar-los.... la temperatura ideal és d'uns 230 graus (entre 200 i 230) i deixar-los aproximadament una hora. Aquest és el resultat:

De mica en mica n'anirem aprenent....

ELS POALS

La paraula poal ve de poar, o sigui, treure aigua del pou.

Quan es treia aigua del pou, moltes vegades es feia servir aquest estri; s'omplia d'aigua i servia per omplir altres utensilis o fins i tot veure del mateix poal.

N'hi havien amb dos tipus de broc, uns amb el broc gran que servien per omplir altres atuells, i uns altres amb el broc petit que podien servir per veure l'aigua directament.

Sembla ser que els poals es varen començar a fer servir a partir del S. XV, però molts dels que es conserven actualment han sortit de l'ompliment de voltes de edificacions antigues dels segles XVI, XVII i XVIII. Eren peces que sortien defectuoses del terrissaire i en lloc de desfer-se'n, les aprofitaven per posar a les voltes, ja que això formava com una mena de bombolles d'aire i feia que la volta no hagués d'aguantar massa pes.

Els poals s'havien fet servir a diferents parts de Catalunya. Te una forma semblant a la del càntir, peró amb un sol broc, i la part de l'ansa té una obertura per on es buidava l'aigua.

Aquí us en mostro unes fotos.

Aquests primers són fets a La Bisbal, són del S.XVIII, de ceràmica o terrissa esmaltada a la part superior, i han sortit de l'ompliment d'una volta

Aquest és de terrissa negra, fet a Quart i també va sortir de l'ompliment d'una volta del S.XVII. En aquest cas, com es pot veure té el broc gran, i per tant, era per omplir altres atuells.

Aquest que ve a continuació també és tret d'una volta; és de ceràmica negra, segurament de Quart, però amb la peculiaritat de que té el broc estret.... o sigui, aquest serviria per veure directament a galet. És una peça molt bonica.

A aquesta foto es pot apreciar la diferència entre els dos brocs, un d'ample i l'altre estret.

LA TERRISSA DECORADA

Si una cosa recordo de casa dels meus avis era la gran quantitat de terrissa decorada que hi havia. De fet era una cosa natural a moltes cases de pagès. Recordo molts de vols, o escudelles, plats i altres estris amb una decoració molt senzilla, normalment eren colors marrons, vermells, grocs i verds que s'anaven combinant.

Molt d'aquests estris eren fabricats a La Bisbal, però també s'havien fet a altres zones, altres pobles de l'Empordà, la Garrotxa o fins i tot en èpoques reculades, a Girona mateix.

A Girona, al segle XVIII i havia un carrer que s'havia conegut com el carrer dels plats, degut a la seva producció de terrissa decorada; era el carrer Canaders.

Encara avui dia, si anem a passejar per La Bisbal, veurem moltes similituds amb aquelles peces que es feien servir antigament.

Aquestes són unes peces relativament modernes de ceràmica catalana, fetes a La Bisbal; tot i que ja tenen els seus anys.

La veritat és que sóc una persona que sempre em fixo amb el que hi ha a terra, i al qui li interessi una mica el tema de la terrissa i la ceràmica, segur que s'haurà fixat amb la gran quantitat de bocins que hi ha pel voltant de les cases de pagès enrunades. Poder reconstruïr una peça d'aquestes no hi ha cap mena de dubte que ha de ser un plaer.

Aquí us mostro diferents bocins de terrissa catalana recollits al voltant de cases antigues, moltes d'elles enrunades, i el que haguessin pogut ser.

Aquest és un tall de plat, dels que segurament s'havien fet a Girona al S. XVIII.

I aquí tal com eren aquests plats.

Això són unes potes d'ocell, d'un conquet, o escudella, també de terrissa catalana, amb tota probabilitat, fet a Girona al S.XVIII.

I aquí com era la peça entera.

Us poso també un parell de gibrellets de terrissa decorada, segurament fets a La Bisbal.

ELS BARRALS

Els barrals han estat molt relacionats amb el mon del vi o de l'oli. D'aquí que fos un estri molt extès a l'Empordà i d'altres comarques gironines on el cultiu de l'olivera i la vinya és molt comú. 

Ni ha de moltes mides, des de molt petits, el quals servien per portar l'oli o el vi al camp, o al bosc... ; fins a barrals de mides grans, aquest moltes vegades tenen un forat a la part inferior on s'hi posava una aixeta. Aquests servien per magatzemar l'oli o el vi, fins i tot el vinagre, a les cases.

Aquí en podeu veure uns exemples.

Aquest parell són barrals de terrissa negra fets a Quart.

Aquest és un barral, també de terrissa negra, de mida gran. Fet a Quart i amb un forat de sortida a la part inferior, on s'hi solia posar una aixeta per anar treguent el que s'hi posava al seu interior.

Aquest tres són barrals fets a Girona al S. XVIII. Trobo que són peces amb un encant especial:

ELS CÀNTIRS

Si haguéssim de pensar en una peça de terrissa comuna a quasi, si no totes, les cases de pagès, segur que entre elles hi hauria els càntirs.

Els càntirs són com una màquina de refredar l'aigua... i en els temps que no hi havien neveres, era prou important que l'aigua que es tregués del pou o la font es pogués mantenir fresca per poder veure-la. És pel fet que els càntirs transpirin que l'aigua del seu interior es refreda.

N'hi ha de vàries formes, segons pel que es volguessin fer servir. Us poso unes fotos dels que corren per casa.

Aquests primers són de La Bisbal, de terrissa negra:

Aquest parell també són de La Bisbal, però una mica més antics:

Aquests tres són fets a Quart, també de terrissa negra. 

Ara bé, a part dels càntirs de terrisa sense esmaltar, que són els que realment refreden l'aigua, també n'hi ha d'esmaltats, com aquest de La Bisbal, però com comentava abans, aquesta mena de càntirs no tenen les mateixes propietats tèrmiques que els que no són esmaltats ja que aquests no permeten que l'aigua transpui i es refredi.

LA TERRISSA I EL MON DEL VI

No hi ha cap mena de dubte que el vi ha sigut un producte d'àmplia difusió a la nostra zona, un producte bàsic que s'ha utilitzat des de temps immemorials. És degut a això que molts dels estris de terrissa han estat relacionats amb la utilització d'aquest producte.

Uns dels estris coneguts han sigut els mallals.

El mallal era una mesura de capacitat per a líquids, especialment pel vi.... tot i que també s'hi havia mesurat l'oli... un altre producte bàsic de primera necessitat. En principi és un estri típic de Girona.

L'origen d'aquesta paraula sembla ser que ve de "malla" que era una moneda del valor de mig diner (també anomenat òbol). Podria haver sigut que la quantitat que es pogués comprar amb aquest valor fos la cabuda del mallal.

Bàsicament hi havia tres peces de terrissa per mesurar el vi; el mallal, el mig mallal i el mitjot.

El mallal equivalia a 16 porrons... el que vol dir 15,480 l
El mig mallal... a la meitat, 8 porrons ... 7,74 l.
El mitjot, un quart del mallal ... 4 porrons, o 3,87 l.

Són peces molt interessants a la vegada que boniques.

Us poso unes fotos per veure-ho, en aquest cas són peces fetes a Quart, de terrissa negra: 

Un altre estri estretament relacionat amb el mon del vi es la tramostera.

El mot TRAMOSTERA ve de TRAMOSTAR  (tra - most), que voldria dir "trafegar el most".... o sigui passar el most d'un lloc a l'altre.... en aquest cas, del cub a les botes.

També trobo que és una peça molt interessant i que ens parla molt dels nostres abans passats.

Aquesta foto que us poso és d'una tramostera de terrissa negra, també obrada a Quart, una peça molt bonica.