La paraula poal ve de poar, o sigui, treure aigua del pou.
Quan es treia aigua del pou, moltes vegades es feia servir aquest estri; s'omplia d'aigua i servia per omplir altres utensilis o fins i tot veure del mateix poal.
N'hi havien amb dos tipus de broc, uns amb el broc gran que servien per omplir altres atuells, i uns altres amb el broc petit que podien servir per veure l'aigua directament.
Sembla ser que els poals es varen començar a fer servir a partir del S. XV, però molts dels que es conserven actualment han sortit de l'ompliment de voltes de edificacions antigues dels segles XVI, XVII i XVIII. Eren peces que sortien defectuoses del terrissaire i en lloc de desfer-se'n, les aprofitaven per posar a les voltes, ja que això formava com una mena de bombolles d'aire i feia que la volta no hagués d'aguantar massa pes.
Els poals s'havien fet servir a diferents parts de Catalunya. Te una forma semblant a la del càntir, peró amb un sol broc, i la part de l'ansa té una obertura per on es buidava l'aigua.
Aquí us en mostro unes fotos.
Aquests primers són fets a La Bisbal, són del S.XVIII, de ceràmica o terrissa esmaltada a la part superior, i han sortit de l'ompliment d'una volta
Aquest és de terrissa negra, fet a Quart i també va sortir de l'ompliment d'una volta del S.XVII. En aquest cas, com es pot veure té el broc gran, i per tant, era per omplir altres atuells.
Aquest que ve a continuació també és tret d'una volta; és de ceràmica negra, segurament de Quart, però amb la peculiaritat de que té el broc estret.... o sigui, aquest serviria per veure directament a galet. És una peça molt bonica.
A aquesta foto es pot apreciar la diferència entre els dos brocs, un d'ample i l'altre estret.
No hay comentarios:
Publicar un comentario