MODIFICACIÓ DEL FORN PER MILLORAR EL PA

Feia uns dies que li donava voltes al cap per veure com podria modificar la base del forn. ... per què??

Bé, no se si algú s'hi ha trobat alguna vegada, però resulta que alhora de fer pa amb el forn de llenya d'aquests que venen prefabricats amb terra refractària, sempre, vulguis o no, queda una mica de sorreta a la base del pa, i encara que el respallis ben respallat, no li acabes de treure (encara que freguis bé el terra abans de posar-ho a coure) . Això resulta una mica empipador si li acabes de fer una mossegada...

Què hi podríem fer?.... Vaig pensar en posar-hi una base de basalt.

Em vàren dir que això restaria capacitat calorífica al forn i per tant l'escalfor es perdria més aviat, però ja hi he fet vàries proves i sembla que funciona. La temperatura no només es manté, sino que fins i tot, crec que es conserva més.

El que he fet ha sigut una base de pedra de basalt (de la de la nostra terra... la xinesa no funciona) de 3 cm de gruix. .. Què he aconseguit amb això?... dues coses; en primer lloc no queda cap pedreta al pa... i per altra banda el pa em queda molt més torrat de la base.

Aquesta és una foto de la base del forn... no se si es veu gaire:

Aquí el forn treballat a tot drap:

Encara que en un altre apartat he parlat de la  elaboració del pa  cuit amb el forn de llenya , a continuació explicaré algun detall que pot ser útil.

El que em va molt bé per deixar reposar la massa són aquests recipients de plàstic, ja que quan hi tens la mà trencada, veus quan ha llevat prou; saps fins on han de crèixer; aquí n'hi ha per fer quatre pans de mig (quan la massa arriba a dalt ja està a punt). A partir d'aquí queda fer les boles i posar-les a reposar, entre una hora i dues.

Per deixar reposar les boles de la massa, també fem servir uns conquets, això també serveix per veure quan estan al punt d'enfornar. Es veu pel que han crescut.

A la primera foto es veu com són a l'inici.... a la segona ja estan a punt d'enfornar (aquí hi ha quatre pans de mig de blat i un de blat de moro):

Ara ja toca enfornar-los.... la temperatura ideal és d'uns 230 graus (entre 200 i 230) i deixar-los aproximadament una hora. Aquest és el resultat:

De mica en mica n'anirem aprenent....

ELS POALS

La paraula poal ve de poar, o sigui, treure aigua del pou.

Quan es treia aigua del pou, moltes vegades es feia servir aquest estri; s'omplia d'aigua i servia per omplir altres utensilis o fins i tot veure del mateix poal.

N'hi havien amb dos tipus de broc, uns amb el broc gran que servien per omplir altres atuells, i uns altres amb el broc petit que podien servir per veure l'aigua directament.

Sembla ser que els poals es varen començar a fer servir a partir del S. XV, però molts dels que es conserven actualment han sortit de l'ompliment de voltes de edificacions antigues dels segles XVI, XVII i XVIII. Eren peces que sortien defectuoses del terrissaire i en lloc de desfer-se'n, les aprofitaven per posar a les voltes, ja que això formava com una mena de bombolles d'aire i feia que la volta no hagués d'aguantar massa pes.

Els poals s'havien fet servir a diferents parts de Catalunya. Te una forma semblant a la del càntir, peró amb un sol broc, i la part de l'ansa té una obertura per on es buidava l'aigua.

Aquí us en mostro unes fotos.

Aquests primers són fets a La Bisbal, són del S.XVIII, de ceràmica o terrissa esmaltada a la part superior, i han sortit de l'ompliment d'una volta

Aquest és de terrissa negra, fet a Quart i també va sortir de l'ompliment d'una volta del S.XVII. En aquest cas, com es pot veure té el broc gran, i per tant, era per omplir altres atuells.

Aquest que ve a continuació també és tret d'una volta; és de ceràmica negra, segurament de Quart, però amb la peculiaritat de que té el broc estret.... o sigui, aquest serviria per veure directament a galet. És una peça molt bonica.

A aquesta foto es pot apreciar la diferència entre els dos brocs, un d'ample i l'altre estret.