Bé, doncs heus aquí la darrera troballa.... quasi bé hi vàrem ensopegar. ... L'altre dia vàrem anar a caminar una estona, una petita excursió, i una de les parts era un corriolet que s'enfilava per la muntanya, passant per antigues carboneres. De ben segur totes aquelles muntanyes, fa temps deurien estar plenes de vida i enrenou, homes i bèsties treballant per treure profit del que la natura ens posa a l'abast.
Els carboners, de vegades, també feien altres coses, solien fer de pagesos. Però quan l'activitat del camp mimbava, podien aprofitar per anar a bosc a fer carbó, una activitat que a moltes zones de Catalunya va durar fins a mitjants del segle passat.
Havien d'estar molt atents a la carbonera, ja que perquè el carbó sortís bé, s'havia de fer una bona combustió... i això exigia estar atent.
Aquesta gent, menjaven i dormien al bosc mentre duraven les carboneres, i és clar... portaven els atuells necessarsis per fer-ho, sovint càntirs per l'aigua i plats per menjar... entre d'altres estris.
Doncs bé, en una d'aquestes excursions per aquests boscos que ara romanen en silenci, va sortir un d'aquells plats que temps enrere havia servit per apagar la gana... (o si més no, intentar-ho) d'alguna d'aquelles persones que treballava durament per subsistir.
Aquí estem localitzant els trocets...
Aquí... mirant de reconstruïr-lo
Finalment, a casa vaig tapar el forat que va quedar... no van sortir totes les peces.... llàstima; potser la propera vegada que anem per la zona la pluja haurà fet sortir els talls que falten.
Aquesta trobo que és una peça curiosa, ja que té una mida diferent a tots els conquets que tinc. Recordo a casa dels meus avis que n'hi havien uns quants, però tots eren més petits que aquest. Suposo que deu ser de La Bisbal.
Aquí poso la comparació amb dues peces més que tinc; es veu clarament la diferència.... la petita fa 11 cm de diàmetre; la del mig fa 15 cm. (que és el més normal).... i aquesta en fa 18 de cm.
