ELS COSSIS

Uns dels atuells de terrissa més grans que solien haver-hi a les cases de pagès eren els cossis. Els cossis eren les peces més grans que es feien a Quart, i estan escampats per molts pobles de les comarques Gironines.

Els cossis solien servir per guardar líquids, moltes vegades oli, vi o aigua. Però també es feien servir per altres ulititats com per fer-hi la bugada, també n'he vist pels horts antics, per guardar-hi aigua.... en definitiva... es podien fer servir per tantes coses com hom es pogués imaginar.

En moltes cases estaven empotrats a les parets... així també es protegien dels cops que se'ls pogués donar.

Als nostres temps ja no solen tenir les utilitats que tenien en aquells temps, moltes vegades serveixen de testos com aquests que us ensenyo.

Aquests dos és molt provable que haguessin servit per magatzemar-hi oli, ja que encara es poden veure restes de greix (també poden haver servit per salar-hi carn).

Per fer els cossis es feien servir uns torns especials, eren baixos, no com els torns normals, ja que eren unes peces molt grans. També és interessant notar que aquestes peces no es feien de cop; es feien per parts... eren tan grans que si s'haguessin fet de cop hi hagués hagut el perill que es trenquessin abans de posar al forn. Les diferents parts es dissimulaven amb els cordons tan característics en aquestes peces. És pel tipus de "cordó" que també es pot veure l'antiguitat de la peça. Les més antigues es feien de manera manual, amb els dits; les més modernes es feien amb una mena de rodet que anava fent les incissions.

Aquestes tres fotos següents pertanyen al primer cossi de la foto de dalt, i com es pot veure, les incissions al cordó han sigut fetes amb un rodet, per tant, és dels més moderns (tot i això té els seus anys)

Aquest és un detall de l'eixidiu del primer cossi

Aquestes dues fotos pertanyen al segon cossi, on es pot veure la diferència en el cordó, totalment manual, cosa que denota que és una peça molt més antiga.

Aquesta que poso a continuació la trobo una peça extraordinària. És molt gran, fa quasi bé un metre de diàmetre per un metre d'alt. És molt provable que hagués servit per fer la bugada.

Pel tipus de cordó ha de ser una peça molt antiga, es pot veure clarament com és totalment manual, però sense cap mena de dubte, la va fer la mà d'un mestre, un mestre terrisser.

A les següents fotos es poden veure els detalls dels cordons amb les emprentes deixades pels dits del terrisser.