ELS COSSIS

Uns dels atuells de terrissa més grans que solien haver-hi a les cases de pagès eren els cossis. Els cossis eren les peces més grans que es feien a Quart, i estan escampats per molts pobles de les comarques Gironines.

Els cossis solien servir per guardar líquids, moltes vegades oli, vi o aigua. Però també es feien servir per altres ulititats com per fer-hi la bugada, també n'he vist pels horts antics, per guardar-hi aigua.... en definitiva... es podien fer servir per tantes coses com hom es pogués imaginar.

En moltes cases estaven empotrats a les parets... així també es protegien dels cops que se'ls pogués donar.

Als nostres temps ja no solen tenir les utilitats que tenien en aquells temps, moltes vegades serveixen de testos com aquests que us ensenyo.

Aquests dos és molt provable que haguessin servit per magatzemar-hi oli, ja que encara es poden veure restes de greix (també poden haver servit per salar-hi carn).

Per fer els cossis es feien servir uns torns especials, eren baixos, no com els torns normals, ja que eren unes peces molt grans. També és interessant notar que aquestes peces no es feien de cop; es feien per parts... eren tan grans que si s'haguessin fet de cop hi hagués hagut el perill que es trenquessin abans de posar al forn. Les diferents parts es dissimulaven amb els cordons tan característics en aquestes peces. És pel tipus de "cordó" que també es pot veure l'antiguitat de la peça. Les més antigues es feien de manera manual, amb els dits; les més modernes es feien amb una mena de rodet que anava fent les incissions.

Aquestes tres fotos següents pertanyen al primer cossi de la foto de dalt, i com es pot veure, les incissions al cordó han sigut fetes amb un rodet, per tant, és dels més moderns (tot i això té els seus anys)

Aquest és un detall de l'eixidiu del primer cossi

Aquestes dues fotos pertanyen al segon cossi, on es pot veure la diferència en el cordó, totalment manual, cosa que denota que és una peça molt més antiga.

Aquesta que poso a continuació la trobo una peça extraordinària. És molt gran, fa quasi bé un metre de diàmetre per un metre d'alt. És molt provable que hagués servit per fer la bugada.

Pel tipus de cordó ha de ser una peça molt antiga, es pot veure clarament com és totalment manual, però sense cap mena de dubte, la va fer la mà d'un mestre, un mestre terrisser.

A les següents fotos es poden veure els detalls dels cordons amb les emprentes deixades pels dits del terrisser.

LA SITRA

No fa massa, vaig veure en una de les paradetes d'articles vells i de segona mà un objecte de terrisa que em va cridar l'atenció. Va resultar ser el que s'anomena una sitra.

Una sitra és un atuell que s'ha fet servir durant molt temps per manipular l'oli (potser d'aquí ve el nom sitrell (o setrill))... si res més no, estan relacionats)

En temps reculats (i no massa) l'oli es guardava a les cases de pagès en gerres, però com s'hauria de treure i manipular? Aquí entra aquest simpàtic objecte. Sembla ser que a casa dels meus avis (a l'Empordà) es feia servir per això, s'utilitzava per treure l'oli de la gerra i portar-lo a on fes falta. N'hi havia de més petits (les sitretes) i d'altres una mica més grans (les sitres)

Aquesta que mostro a continuació, pot molt bé haver servit per treure oli d'un atre recipient, pel desgast que s'hi veu de manera especial a un dels costats, a diferència de l'altre.

Aquests que ve ara és el costat que té més desgast, en general. Tant el bec, com la panxa com l'ansa com a la base, el que demostraria que era el costat que s'arrastrava.

Un detall de l'ansa

Un detall del desgast de la base, molt més pronunciat en un costat que a l'altre.

Si aquesta peça pogués parlar, no hi ha cap mena de dubte que ens explicaria moltes coses sobre la seva vida i els que l'envoltaven.... però només mirant-la i observant-la ens ho podem imaginar.