UN CÀNTIR D'OLI

De càntirs ni ha de vàries formes i usos. Un dels usos que se li ha donat al llarg del temps ha sigut per contenir oli.

Una d'aquestes peces és la que mostro a continuació.

Els càntirs d'oli tenen un sol broc, normalment amb bec per tal de poder abocar l'oli de la millor manera.. La seva mida varia; n'hi ha de molt petits i de molt grans com aquet que he pogut recollir. És una peça segurament feta a Figueres... o pot ser a La Bisbal. Aquests càntirs moltes vegades eren completament vidriats per tal que no transpuessin, a vegades també eren de ceràmica negra... peró aquest té només vidriada la part superior. Ha de ser una peça molt antiga. Jo crec que del segle XIX.

Una pecualiaritat que té aquesta peça és que ha sigut grapada... o reparada. O sigui.... que va tenir una petita desgràcia, algú li va donar un cop i va quedar esquerdada. En lloc de llençar-la la varen guardar fins que va passar pel poble un adobacossis.

Què era un adobacossis??.... doncs era una persona amb un ofici que ara no existex. Els adobacossis recorrien els pobles, tal com ho fan encara alguns esmolets, demanat a la gent si tenien estris de terrissa per adobar (o arreglar). Aquesta gent eren uns artistes. Agafaven uns filferros i grapaven la peça per tal que no s'acabés de trencar. Aleshores tapaven els forats i l'esquerda amb una barreja de sang i cals viva. La peça quedava completament segellada... i sortia molt més a compte reparar-la que comprar-ne una de nova.... sembla ara que tot és d'un sol us.... buffff.. com han canviat els temps.

Aquí poso una foto de la peça. Comparant-la amb la llauna es pot veure la mesura... uns 42 cm. d'alçada.

Un detall del broc.

UN NOU MALLAL DE TERRISA NEGRA DE QUART

Fa uns dies vaig poder aconseguir una altra peça de terrissa negra prou interessant. Un altre mallal fet de terrissa negra a Quart.

Per la seva aparença ha de ser prou antic, crec que pot ser tranquil.lament del segle XVIII. 

A una altra entrada vaig parlar una mica d'aquests estris de terrissa i la seva funcionalitat a LA TERRISSA I EL MON DEL VI.

És interessant que el nom d'aquest artilugi ve donat precisament per la seva capacitat. De fet el mallal era una unitat de mesura utilitzada des de l'edad mitja fins abans que es comencés fer servir el sistema  mètric decimal. Aquest sistema de mesura estava basat en el PORRÓ, que equivalia a 0.968 litres. El mallal, concretament equivalia a 16 porrons, o sigui, 15,48 litres.

D'on ve aquesta paraula... mallal? Sembla ser que aquest mot bé de la paraula "malla" que era una moneda que valia mig diner (o un òbol).... fins aquí sembla correcte... Ara bé, també es diu que d'això es pot desprendre que la cabuda del mallal era la que es podia comprar amb una malla (mig diner)... això jo crec que és més difícil.... tan barat era el vi?.... setze litres només valdrien mig diner?

És cert que altres productes se'ls va posar un nom que podia tenir a veure amb el seu valor, concretament diners o malles, per exemple:

El llibre "El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta", Volumen 3, comenta:

"El 12 de desembre de 1351, pels carrers de Barcelona es va cridar un ban que obligava els revenedors i revenedores a la menuda de candeles de cera en esglèsies i altres llocs de la ciutat que la lliura de pes de candeles tigués un màxim de 24 CANDELES DINALS  o 48 CANDELES MALLALS."

 Tot i que aquí està parlant més aviat de pes i quantitats, és molt probable que també el preu d’una CANDELA DINAL costés un DINER i una MALLAL , una MALLA… o mig diner (dit d’altra manera, un òbol) Seria, penso jo, un preu normal. En aquell temps el preu de la cera obrada es venia aproximadament a 21 diners la lliura.

En aquest cas, la paraura mallal estaria directament relacionada amb el mot malla (moneda de mig diner)

Quina altra explicació es podria donar en el cas de la mesura de capacitat del vi?. Com he dit abans, crec que 16 litres de vi, serien molt barats, ara bé, ... es podria relacionar amb els impostos que s'haurien de pagar per aquesta quantitat de vi?  

L'article  "Arrendament de les imposicions de l' últim quadrimestre de l' any 1334 pel consell d'universitat de Besalú" de Robert Bayer i Castañé comenta:


"Ja entrada la baixa edat mitjana, Besalú, el gran centre comercial de l'actual comarca de la Garrotxa, ,era una vila del rei ; el Consell d'Universitat o Consell del Comú besaluenc tenia una autonomia pràcticament absoluta: era el responsable de tots els serveis comunitaris ... i també de pagar els tributs corresponents a la hisenda reial. La majoria dels ingressos del Comú s'obtenien dels impostos que gravaven sobre quasi tots els productes que es compraven i es venien, o que passaven per la vila de Besalú o pel seu terme: eren impostos directes que estaven obligats a pagar els pagesos, comerciants, artesans, etc., excepte la gent privilegiada (nobles, eclesiàstics i algunes famílies amb privilegis concedits pel rei). "

I ara, parlant de l'oli diu:

"Cada mallal d'oli que es comercialitza paga 2 diners (1 diner el venedor i un altre el comprador), i mig mallal, 1 diner".

Seria possible que un mallal de vi hagués de pagar com impost una malla (mig diner) en algun temps reculat i en algun lloc concret?

Bé tot aixó són suposicions.....

Això és una malla (o un òbol). Una moneda de mig diner encunyat en temps d'Alfons IV, al segle XV a Perpinyà 

Mireu si n'és de petita aquesta moneda...

Aquest és el mallal que vaig poder aconseguir:

És molt bonica la sanefa que té tot al voltant en forma d'ones.

Aquí es pot veure, a la part del davant, el número 41. Aquests números significaven les vegades que s'havia d'omplir el mallal per buidar o omplir una bóta. En aquest cas, 41 vegades. La H, no sé pas que vol dir....



Aquests forats marquen la mesura exacta del mallal.